L'obra de Zerlick neix de la complicitat amb la foscor amagada darrere el color negre. Juga i s'esplaia amb les ombres, amb el carbó, amb els tons de la nit... Una nit, però, gens adormida d'on esclata de cop la llum dels colors més primaris, obre escletxes amb fúria, amb un fort desig de treure el nas i captivar la mirada; com fa la lluna quan apareix de sobte.